ASSEMBLEA: EPC o FILOSOFIA i CIUTADANIA
Que la disjunció no siga exclusiva. Necessàriament hem de tractar les dues qüestions, perquè ambdues toquen aspectes essencials del nostre treball, com a professors en general la EPC; com a professors específicament de filosofia la maleïda "Filosofia i Ciutadania".
Personalment ho tinc clar: no vull dedicar més energies de les necessàries a la qüestió de la EPC. Crec que, per lo que m'arriba, els centres estan responent be, amb contundència, i que Conselleria, més prompte o més tard, es farà eco. El vol d'aquesta qüestió em sembla més curt i més baix en tot cas, però s'ha d'afrontar ara i no demà. Propostes no incompatibles amb les sindicals -ací sí sembla que hi ha confluència de criteris- de negociació o mobilitzacions, poden plantejar-se per a l'actuació immediata als centres. En entrades anteriors d'aquest bloc teniu diferents respostes dels centres fins el moment actual. I sembla que la cosa no acaba sinó de començar. Potser tindre raó ens dóna força en aquest cas.
El nostre tema, però, és sobretot, i va per a llarg, tant la reducció horària -quantitat- com de continguts -qualitat-, per molt que el temari incloga i fins i tot es permitisca afegir-ne elements nous.
Inicialment tenim una tasca difícil al País Valencià, aconseguir que no es faça real la reducció horària en primer de batxillerat. Sent titànica la feina, crec que ens quedarà la important per al treball a llarg plaç: que desaparega l'adjectiu. Que no només de Rousseau viu l'home. Aquest últim matís situa el problema a l'àmbit estatal. També d'eixe petit detall ens hem de fer ressò.
La veu dels professors que estem impartint filosofia als instituts també s'ha de fer notar, perquè és peculiar. Conté una força pròpia i una veritat: estar vivint el procés des de dintre, en la cosa, que diria Heidegger. Eixa és la veu que s'ha de fer sentir dimecres a l'assemblea. Eixa és una de les veus que no ha de callar. També és la veu que ha de continuar buscant la sinergia amb estudiants, professors universitaris, llicenciats. I aprofitar la maduresa d'aquest mitjà, internet, per a circular a la velocitat de la llum.
Juan Armenteros
professor de filosofia al IES JOAN FUSTER (SUECA)
Recorda: ASSEMBLEA DE PROFESSORS DE FILOSOFIA DE SECUNDÀRIA, DIMECRES 4 JUNY, 18 HORES, AULA MAGNA DE LA FACULTAT DE FILOSOFIA DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
Companys professors universitaris i estudiants esteu convidats, per suposat.
La imatge inicial és de Mercedes Vandendorpe, "Riding Chronos"
.jpg)
2 comentaris:
Xe, Juan, no saps quina alegria vaig tindre en llegir el vostre missatge sobre la reuni� de dem� Em feia l�efecte que tot estava molt aturat i que ning� feia res. O s� per� no hi havia comunicaci� ara t�enteres d�una cosa que fan per ac� altra per all� per� cadasc� va a la seua i no hi ha comunicaci�. He llegit amb molt d�inter�s les intervencions d�aquest blog, i nom�s voldria una cosa: que aquesta mena d�iniciatives i de contactes entre professors de filosofia foren m�s constants, i que en el futur tract�rem altres temes d�inter�s. El pitjor que podem fer �s tancar-nos cadasc� en el seu m�n i pensar que les decisions de pol�tics mediocres i/o malintencionats s�n fatalitats contra les quals no podem fer res.
Encara que tard, m�agradaria fer algunes reflexions que m�han suggerit les vostres intervencions.
1)Personalment, em lleve el barret davant els actes de protesta dels estudiants: la seua llu�ta no �s incompatible amb la dels sindicats, i viceversa.
2)D�entrada, podr�em dir que la llu�ta s�esdev� en diversos fronts:
1)Contra la dreta ultramontana del PP.
2)Contra el progressisme estupiditzant del PSOE.
3)Contra el proc�s de privatitzaci� i mercantilitzaci� de l�ensenyament (i de tot all� p�blic) representat per Bolonya.
B� ens veiem dem�
Hola Enric, un plaer llegir-te per ací i encantat de vore't demà.
Estic convençut igual que tu que és necessari que connectem més enllà d'aquesta acció concreta en resposta a l'agressió que estem patint.
El que dubte, ja ho parlarem amb més calma és que puga ser possible mantenir un subjecte unitari d'acció a llarg plaç. I tampoc no sé si seria dessitjable. Crec que és magnífic que reaccionem junts davant de cada agressió, que no callem i que si tornem cadascú a sa casa, pugam tornar a juntar-nos a la següent. I que sapiga certa gent que no estem dormint. O morts.
Els fronts d'atac que assenyales -amb les corresponents adjectivacions- segurament són compartits per molta gent. Però no per tota. Ni tan sols per tota la que demà acudirà -espere- a l'assemblea. Per això hem d'intentar -abuse del terme de Gregory Bateson- buscar la pauta que connecte. Quina gran potència spinoziana en eixe concepte. A vore si ens funciona als filòsofs de tot l'estat.
Una abraçada,
Juan
Publica un comentari a l'entrada