Buscar

ELS DOMADORS

Fa uns dies volia estrenar-me col·laborant al blog que compartim Carmina i jo mateix -i tots els que vulgau participar-hi- i vaig escriure una cosa furiosa contra els responsables centrals i autonòmics de la incipient destrossa de la nostra tasca com a professors de filosofia i el desastrós tancament de l'entrada de sàvia nova als centres -i possiblement també del final a mig termini de la majoria de Facultats de Filosofia espanyoles. No la vaig publicar encara que la ràbia continua. Un no sap mai si la ràbia aprofita excuses alienes per eixir o és l'objectiu món exterior el que la provoca, així que millor -per escrit- mantenir la sang al deu.

Torne a redactar amb el dret autoproclamat de rectificar-me a mi mateixa segons el curs dels esdeveniments.

EPC

Els esborranys que ens han arribat als centres són una de les majors accions (happenings) que he vist a uns responsables polítics des que tinc record. Amb assessors de sobrada formació en història de l'art, han demostrat que el dadaisme no té secrets per a d'ells. Sense cap planificació, només per una reacció infantil a un decret elaborat per "l'altre" partit, es juga amb supòsits que eren fins aleshores d'obligat acompliment per tots. Ens revela a tots el famós -per a nosaltres, filòsofs- ilegalisme dels drets de què ens parlà Foucault i com és possible que la llei, que per definició hauria de ser universal, pot vincular a uns i no a altres.

S'ha parlat a les assemblees, ho parlem entre nosaltres, al·lucinem sense tripis pel mig: impartir la matèria en anglès, primera part del happening; que la programació puga ser elaborada pels departaments o, eventualment, pels pares, segona i brutal resolució. A això li diuen ordenar el sistema educatiu. Que s'ho pensen, perquè el precedent és finet. D'un deliri se seguix qualsevol cosa. ECQ.

FILOSOFIA I CIUTADANIA

(C) Mercedes Vandendorpe

Eixa conjunció diabòlica! I no per tindre res contra la filosofia pràctica (Eh, Adela?), sinó perquè s'ha convertit en l'estratègia perfecta per menysprear una matèria que, encara que ferida, mantenia un cert prestigi -i ara, a més, com que s'ha fet tan críptica per a tots aquells que no tenen per costum agafar llibres voluntàriament de tant en tant, damunt afegia una aura de misteri eleusí. Amb el canvi i la conjunció es convertix -i més enllà de la reducció horària- en una maria (Sí, Adela) i no perquè la filosofia pràctica siga una maria, sinó perquè -que tot s'ha d'explicar- hi ha una associació pavloviana entre la històrica alternativa a la religió concordada amb el Vaticà i el caràcter de maria, sense eufemismes. I això té difícil arreglo, encara que es pot treballar molt dignament fent una elaboració prèvia amb l'alumnat de la qüestió.

Si afegim la reducció a dues hores en primer i també, possiblement, en segon a curt termini -i la desaparició a mig termini i no cal ser profeta- el treball tecnòcrata, zombies a l'hipermercat, està molt ben acabat. I l'assassí, as usual, va ben vestit.

(to be continued)

Juan Armenteros
prof. filosofia a IES JOAN FUSTER (SUECA)

5 comentaris:

Agustín

Estoy contigo Juan: de un delirio se sigue cualquier cosa. ¡Que los padres puedan también elaborar la programación de Matemáticas! ¡Que los padres preparen el temario de Historia! ¿Por qué no? ¡Escuela self-service para todos! Padres y madres del mundo, uníos a la enseñanza del menú diario y de la barra libre. Proclamemos algo así como "padres del mundo, uníos...". Los asesinos visten bien, sin duda: tanta lucha contra el desprestigio del profesorado y mira por dónde que los enemigos visten con traje y corbata. Golpes por todos lados, fontdemoradas a doquier, rebuznos y ausencia de argumentos... ¡Por una Historia en inglés! ¡Por unas Matemáticas en alemán! ¡Por una Química en japonés!

Qué pena.

Agustín Zaragozá Granell
Profesor de Filosofía

Anònim

D'acord

Anònim

Hola Juan i Agustín. Totalment d'acord amb el que heu dit. Tanmateix voldria portar a terme un tema que sembla no haver-se tractat. M'explique: tota aquesta lluita sembla que va començar, i dirigida, a la reducció de tres a dues hores. Aquest tema no és baladí, doncs comportaria una reducció del professorat i de suport teòric en els alumnes. Però veig també un problema poc tractat: el contingut de l'assignatura. EN l'esborrany de Filosofia i Ciutadania es pot llegir, entre els objecitus de la mateixa, el següent: 4. "Practicar y valorar el diálogo filosófico como proceso de encuentro racional y búsqueda colectiva de la verdad" (sic). Sí, sí, "búsqueda colectiva de la verdad". De debò volem donar una assignatura que sembla haver-se quedat en la idea de progrés de finals del XIX, o que sembla haver estat redactada per hom que sols ha llegit a Apel i Habermas (i no per casualitat)? Per què volem donar una assignatura de ciutadacia (ètica) "mínima" que fa olor a Kant pels quatre costats?
Sols volia que aquest tema es discutés.
També volia donar les gràcies a tota la gent que està treballant i mullant-se per tot aquest tema (des dels alumnes acampats, als professors que han donat suport a la protesta portant les seues classes al campament, als docents dels insituts, etc). A tots, moltes gràcies.

Víctor Luque Martín
Estudiant (i no sé si futur professor) de Filosofia.

Juan

Hola Víctor,

encantat de saludar-te altra vegada. M'han paregut molt interessants les teues apreciacions, com no. És cert que allò que comentes és discutible, però clar, qualsevol elecció programàtica per formal que parega no deixa de ser una elecció d'algú.
La qüestió de la "ciutadania" afegida a Filosofia ja ens feia caure en una trampa de la que encara no hem eixit.
Si, com és de suposar, la programació de cada seminari inclou una part de filosofia pràctica, l'afegitó és una redundància, un subratllat innecessari.
Després la concreció a l'aula de qualsevol programa d'objectius generals (encara que, tens raó, ací s'ha particularitzat massa possiblement i la fòrmula genèrica no deixa de ser populisme filosòfic) depén sobretot de cada professor i dels seus alumnes. I això són universos aliens a estes lleis i decrets, és allò particular, la cosa.

Juan Armenteros

Àngel Martín.

Hola, estic d'acord amb vosaltres que la situació a mitjà termini serà desoladora per a la filosofia. La necessitat de distingir la filosofia pràctica de la ciutadania com a tal sembla que és imprescindible perquè la sensibilitat no s'enervi. Si algú no és capaç de veure aquesta diferència, doncs que miri altra vegada. El més lamentable és que manquem per complet de suport institucional. No obstant això mentre la religió gaudeix de la mateixa salut que quan la LOGSE imperava, nosaltres anem minvant. Sembla que som més perillosos... i manquem de Santa Seu.

Àngel Martín.
Professor de Filosofia