Naix "Iniciativa per la filosofia"

La PLATAFORMA “INICIATIVA PER LA FILOSOFIA” es va constituir en el mes de juny de 2008 per professors/es i alumnes de la Facultat de Filosofia de València i per professors/es de filosofia d’ensenyament secundari de la Comunitat Valenciana.

La Plataforma Inciativa per la Filosofia sorgeix de la preocupació per les darreres actuacions legislatives i administratives, tant estatals com autonòmiques, i les seues possibles conseqüències negatives per a l’ensenyament de la filosofia. Els principals partits polítics, des de les seues respectives posicions de govern, han adoptat decisions que afecten al paper de la filosofia en l’ensenyament secundari i ho han fet més interessats en gastar-la com a cavall de batalla en el joc polític que en potenciar-la i millorar les seues possibilitats formatives.

El disbarat irresponsable en que s’ha convertit la implantació a la nostra comunitat de l’assignatura Educació per a la ciutadania de segon d’ESO, l’absurditat de la pèrdua d’un terç de les hores de Filosofia en primer de Batxillerat, així com la conversió d’aquesta en Filosofia i Ciutadania, han estat processos i actuacions on el col·lectiu filosòfic valencià ha tingut una escassíssima presència i una nul·la influència. Així mateix, correm el risc de no comptar tampoc res en l’aplicació del nou currículum de l’assignatura Filosofia II (antiga Història de la Filosofia) de segon de Batxillerat i la consegüent reestructuració de la Prova d’Accés a la Universitat que l’acompanyarà, amb el perill de que aquesta assignatura reba una orientació simplement memorística i enciclopèdica, allunyada de tot interés pel desenvolupament de les capacitats reflexives i crítiques dels alumnes.

Pel que fa a l’àmbit universitari, la futura aplicació de les directius contingudes en l’anomenat procés de Bolònia suposarà per a l’ensenyament de la filosofia una profunda reforma. La privatització del finançament de l’ensenyament universitari i la transformació dels plans d’estudis comportarà canvis estructurals que afectaran notablement a la qualitat i la quantitat de l’oferta educativa. Les carreres que compten amb una menor projecció de mercat, com la Filosofia i altres de l’àmbit humanístic, de menys valor instrumental, patiran especialment els efectes d’una reforma orientada principalment per criteris econòmics i poc permeable a consideracions educatives i socials.

La Plataforma Inciativa per la Filosofia vol ser el lloc de trobada de tots aquells que comparteixen aquestes preocupacions. Els objectius principals que ens plantegem són: promoure la presència de la filosofia en el sistema educatiu, millorar les condicions del seu estudi i docència i, finalment, fomentar la seua influència social, cultural i política.

Et convidem a participar en aquesta iniciativa i a que la dones a conéixer a aquells que puguen estar interessats. Volem ser un mitjà per compartir opinions sobre les possibilitats d’actuació i per articular iniciatives que impedisquen un deteriorament major de la situació de la filosofia en el sistema educatiu valencià. Per començar, celebrarem una assemblea de professors de filosofia d’ensenyament secundari, d’universitat i d’alumnes en la Facultat de Filosofia de València el dia 23 d'0ctubre. Rebràs prompte notícies nostres.


Setembre, 2008.

Objecció silenciosa? Necessitat d´informació.

Amics i companys,
Després d´un estiu ple d´incerteses i amb la sensació de trobar-me ja amb un peu fora del món de la docència de la filosofia, us demane que informeu a través d´aquest blog, ara que el curs ja ha començat, sobre què és el que està fent el vostre institut al respecte de l´EpC. Siguen quines siguen les vostres iniciatives, us pregaria que tinguéreu en compte una qüestió: la gent que es pot quedar sense faena per culpa de la borsa de treball il·legal per a l´EpC que va obrir la Conselleria. Ho dic perquè a la web de l´Stepv hi ha informació sobre una adjudicació que es va fer ja la setmana passada per a cobrir vacants d´aquesta trista matèria, i també sobre l´objecció silenciosa que molts centres esten fent ja a les ordres de la Conselleria. Però, què és això d´objecció silenciosa? Significa simplement deixar que la gent que arribe als instituts provinents d´aquesta borsa il·legal done les classes en valencià i en castellà sense tindre en compte que aquestes persones han passat per davant d´altra gent que és la que hauria d´estar treballant? Per favor, tingueu en compte aquest punt (és molt trist contemplar tot aquest espectacle des de casa...)

La Tornada, la Resistència

Tornem, però en realitat sempre hem estat ahí, No? Pendents de les brillants idees dels que ens governen.

Bé, setembre, exàmens, tornada a les aules. Teniu la motxilla preparada? El llibre de ciutadania a punt? El llibre de filosofia i ciutadania damunt la taula? Repassem vocabulari d’anglés... ummm Ens servirà la programació de primer de bat de l’any passat? La podré adaptar a filosofia i ciutadania? No sé, tenim una hora menys a la setmana...

No sabem com ho farem però ho farem, farem tot el que se’ns demane, tot perquè som un gremi que traga tot el que li tiren, en eixe sentit tenim molta resistència, perquè som capaços de tragar grans quantitats de brossa i no morir, ens adaptem, No? Però..., potser esteu pensat en altre tipus de resistència? Potser esteu pensant en impedir l’extermini de la filosofia? Potser esteu pensant en recuperar eixes tres hores de filosofia? Si és així comença la lluita, i aquest és un foro en el que ens podem expressar, coordinar, intercanviar idees, propostes. Què em dieu? Escalfem motors o ens deixem dur pel cansament i la desídia?


Carmina.

El meme del dia del blog -recomanació de 5 blogs

Açò és un joc, així que en 5 minuts serien altres, però què divertit, i quines coses es troben així, com per casualitat, rizomàticament. Ací teniu els 5 meus d'aquest moment:

Un blog d’un jove colombià d’inspiració deleuziana:
http://faradization.blogspot.com/

Desitjant que tornen de vacances:

http://blogmildred.blogspot.com/

Este tio és bo:
http://brutebacharach.blogspot.com/

Si us agrada el jazz, el principi de plaer guanyant al de realitat ;-) :
http://musicaquecuelga.blogspot.com/

I clar...

http://www.compartiresbueno.com/

La pornogràfica objecció de consciència (sense paraules) - llegiu, llegiu

Punxeu a la foto per a vore-ho en gran:




UN ODI ANTIC

Açò ve de lluny. És una d'eixes coses que pertanyen a l'inconscient col·lectiu de dos antics enemics que continuen sent-ho. Quan veus l'estàtua de Bruno a Campo di Fiore un calfred apareix instantàniament. Som ell sense ser-ho.

I no és que nosaltres siga'm fàcticament l'emancipació i l'augment de consciència de la Humanitat, no. Però sí ho som simbòlicament. I ells, des del seu "Mordor" particular continuen lluitant en direcció contrària. Adoctrinament, diuen.

La castració ja la duen de serie.

El forense contraataca

Agustí Zaragozá Granell (agustizg@yahoo.es)

Demane vacances forçades per al forense d'Educació, Mr. Font of Mora. La notícia del dia, a saber, que Ciències del Món Contemporani podrà impartir-se pels professors de Filosofia, però en anglès, no és més que altra mostra de la seva malvolença contra els filòsofs. No em sorprenen totes les seves últimes actuacions, doncs algú com ell –que no estima la democràcia ni la llibertat- difícilment estimarà la matèria que permet el pensament crític i subversiu: la filosofia.

El que realment preocupa i inquieta és que un polític de segona divisió (o de regional, mai millor dit) converteixi les seves fòbies, manies i deliris personals en realitats. El nostre forense més anglo... maltracta tot el sistema educatiu públic, i en comptes de reconèixer la seva campanya de l'odi contra la llibertat, amaga les seves veritables intencions sota arguments carronyers i neurótics: fomentar l'anglès en l'educació pública? Cal ser cínic! A què ve tanta preocupació per un tercer idioma, quan se la sua l'ensenyament del valencià i el seu ús a les esferes públiques?

Que les Ciències del Món Contemporani hagin d'impartir-se en anglès és altre atac més contra la dignitat i la professionalitat dels docents. Vist això, per què no proposar altres matèries? Si volem donar protagonisme a l'anglès, fem-ho de debò. No em sorprendria que, amb tant despropòsit per part del .... forense, proposés també les misses en anglès. Per cert: Religió en anglès? És possible que aviat l'hi proposi al seu amic García Gascó. Mr. Font of Mora és molt assidu a visitar la Universitat Catòlica… Si jo anés el rector, no li deixaria entrar molt, no siga cosa que propose un pla d'estudis de Medicina en anglès… Bueno, el pròxim curs no, perquè, com sabeu… els han cateao.

Siga per una qüestió o altra, l'ofici més conegut del forense és provocar… Donar suport a la Universitat de València, a l'escola pública, als professors, als alumnes, al valencià, a una autèntica política d'integració, etc., això és figues d'un altre paner. La seva missió, ja se sap, és l'autòpsia. Per això, allà on acudeix Mr. Font of Mora, olora a mort.

EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA (EpC): autòpsia d'una mort anunciada

Agustí Zaragozá Granell (agustizg@yahoo.es)

Fins ara la filosofia es dedicava a interpretar el món. La filosofia autèntica, en canvi, servix per a transformar-lo.
K. Marx



I. Obertura

Qui els parla no pertany a eixa «noble» casta social dels «il·luminats», la gosadia i atreviment dels quals els permet opinar sobre tots els assumptes haguts i per haver-hi en la vida quotidiana. Va ser Ortega i Gasset qui va advertir del perill que suposava la «massa», caracteritzada per l'absència de pensament crític, però, sobretot, per l'agilitat amb què digeria continguts i opinions sense discerniment algun. Alguna cosa així ocorre amb Educació per a la ciutadania i els Drets Humans (en avant, EpC), una matèria del nou currículum educatiu que, segons el parer d'alguns, serà decisòria per a condemnar a l'infern a les gents.
La premsa reflectix a diari, des de fa mesos, el totum revolutum que embolica una matèria que s'impartirà en 2n d'ESO durant una hora setmanal. No obstant això, convé matisar quelcom respecte d'això: en moltes comunitats autònomes el conflicte brilla per la seua absència. En canvi, en el País Valencià vam comptar amb el dubtós honor de «objectar» contra una matèria que atempta contra «la llibertat» dels pares per a «educar» als seus fills. Tant és així, que l'Honorable Senyor Alejandro Font de Mora Turó (Vila-real, 1959), Conseller d'Educació, ha decidit boicotejar la matèria perquè, segons el partit que representa, «adoctrina» i conduïx al «relativisme». L'il·lustre forense (que eixa és, i haguera de ser, la seua ocupació «natural»), motivat (o despitat) per un ímpetu espontani d'educar en anglés, obliga a tots els docents a impartir la matèria en anglés. Per si no fóra poc, també proposa per llei cursar la matèria des d'una doble via que elegiran els pares de l'alumne: a) cursar la matèria amb el professor de Filosofia o Història (però en anglés); b) no cursar la matèria, eixir de l'aula quan s'impartisca, i realitzar tres treballs tutelats pels pares de l'alumne, ajudat pel professor d'anglés.
És el moment de desentranyar greuges. Qui els parla no és un «opinador» qualsevol, sinó Agustí Zaragozá Granell, filòsof i natural de Sueca. A diferència de la ciència, que diu presentar discursos objectius, neutrals i imparcials, el meu serà subjectiu, interessat i parcial. La situació ho exigix. No seré jo qui especule des de la ignorància sobre un assumpte de summa importància. Per això, més que escoltar a moviments totalitaris manipulats per intolerants, més que escoltar a gents aborregades que reproduïxen opinions ordinàries i estúpides, més que escoltar necieses fabricades pels mass media, els invite a mirar la meua mirada.
Intentaré que, després de l'exposició, vostés mateixos es donen resposta a esta qüestió: desapareixerà l'espècie humana després que el ser humà curse EpC?

II. Exposició: l'autòpsia

1. El «cos» del delicte: EpC


La primera part de l'exposició pretén ser la més objectiva. Em limite en ella a explicar-los els continguts que abriga la nostra matèria d'EpC. Tot el que vinga després, tot el que interpreten altres a ‘posteriori’, ja és fruit de les fantasies, temors i prejuís del ser humà.


Bloc 1. Competències bàsiques en el diàleg i aproximació respectuosa a la diversitat personal i cultural, fomentant una valoració crítica de les desigualtats.

Bloc 2. Relacions interpersonals i participació, tractant aspectes com la dignitat personal i la igualtat dels drets individuals, el reconeixement de les diferències, el rebuig a les diferències i el foment de la solidaritat.


Bloc 3. Deures i drets ciutadans, on s'identificarà la violació dels drets humans, s'analitzara la seua història, el contingut així com la importància que tenen dins d'una societat democràtica.


Bloc 4. Les societats democràtiques del segle XXI, on s'estudiarà la diversitat social, el funcionament dels estats democràtics i s'analitzarà el paper dels distints servicis públics administradors del bé comú, amb la finalitat de potenciar el compromís dels ciutadans amb el seu manteniment.


Bloc 5. Ciutadania en un món global aborda característiques de la societat actual: la desigualtat, la globalització, els principals conflictes del món actual així com el paper dels organismes internacionals en la seua prevenció i resolució.


Conegut el «cos», no pareix que algú poguera «objectar» contra els seus continguts. Ens pareix que és un cos bell digne de conéixer-se i d'introduir-se en ell. Llavors, què és el que està ocorrent?


2. Les vísceres del «cos»

La quantitat de debat generat al voltant d'EpC radica en una qüestió de vísceres. Alguns sectors fonamentalistes i dogmàtics temen que els estudiants puguen «pensar», o siga, convertir-se en «il·lustrats». Per a entendre-ho millor, permeteu-me una breu exposició filosòfica.
Els sers humans naixem amb una «estructura moral» però no amb un «contingut moral», d'ací que calga donar-li contingut a eixa estructura. O siga: tenim una tela que pot convertir-se en una bella vestidura o en una mísera vestimenta. Ocorre que, enfront d'este fet, hi ha dos postures: a) els defensors d'una societat oberta (K. Popper), segons els quals la moral no és exclusiva d'una casta privilegiada, i b) els enemics de la societat oberta, partidaris d'una societat tancada perquè l'educació moral és assumpte de «especialistes» (Plató).

Doncs bé, el que ocorre entorn a EpC és exactament el mateix: trobem als filòsofs, defensors del «pluralisme moral», la missió del qual és fomentar l'esperit crític entre els alumnes, i d'altra banda, els «forenses», detractors de la vida, apassionats de la mort i defensors d'una moral «fúnebre». Perquè, en realitat, el que subjau a tota la polèmica d'EpC és un mínim de continguts. Dit d'una altra manera: la immensa majoria de la gent aplaudiria gran part del seu temari (objectius, procediments, etc.). El problema és que hi ha una insignificant part de «forenses» que no advoquen per la riquesa de la vida: que alguns llibres d'EpC defenguen el matrimoni homosexual ha sigut la pedra cantonera per a alçar esta batalla. Este tema, al costat d'altres de tall molt semblant (la sexualitat, per exemple) han sigut els que van posar en peu de guerra a sectors minoritaris de la societat. Minoritaris, sí, però amb un bon suport logístic gràcies a poderoses institucions fonamentalistes que són, precisament, enemigues de la «societat oberta».

Desemmascarar-les és l'objectiu de la nostra última part.

3. Espantant les aus carronyeres.

Vaja per davant una notícia important. José Antonio Marina, filòsof, advertia en el diari Levante d'un fet que passa desapercebut a la majoria d'espanyols: l'EpC va nàixer amb el govern d'Aznar. El propi Marina desvelava que anava a anomenar-se «Valores Cívicos», i que ell va ser l'encarregat de preparar el programa quan Rajoy era Ministre d'Educació amb Pilar del Castillo (Levante, dilluns 09 de juny del 2008).

Confesse que els enemics de la «societat oberta» saben rugir molt bé. La seua campanya contra EpC és efectiva i, encara que han aconseguit unes quantes objeccions (irrisòries, comparades amb el total d'estudiants que cursaran la matèria), el paper que tenen en els mitjans de comunicació és important, no pel que diuen, clar està, sinó pel soroll que generen. La plataforma Professionals per l'Ètica va ser de les primeres a coordinar altres menys conegudes (de l'estil València educa en llibertat), oferint documentació preparada per advocats per a objectar contra EpC. No saben, per cert, que el seu no és objecció sinó desobediència, doncs si els pares tingueren el dret a triar l'educació dels seus fills, jo seria el primer a objectar que ensenyaren al meu fill números irracionals en matemàtiques, doncs sóc pitagòric.

El més trist de l'assumpte, és que darrere d'EpC només hi ha carronyers que perseguixen tota educació basada en la llibertat i la igualtat. Ningú en Professionals per l'Ètica pertany a l'àmbit de la filosofia, no hi ha un sol professor ras de la matèria ni de bon tros algun catedràtic (de prestigi o no). Pitjor encara: en realitat, ningú coneix el cos de la plataforma, i les poques cares que ixen a la llum són desconegudes i allunyades del món de l'educació. Pares, mares, cosins i veïns que no compartixen un programa de què a penes coneixen res, i que reflectixen molt bé allò que «la ignorància és atrevida».


III. Conclusió: oració fúnebre de comiat

Sabem que EpC és una matèria morta abans de nàixer. La indiscutible lògica de la realitat així ho demostra a qualsevol amb un poc de sentit comú: una matèria d'una hora setmanal està condemnada a convertir-se en «maría». Massa empenyorament tenen alguns a malgastar energies. Per desgràcia, els defensors de la «societat tancada» van guanyar per endavant la batalla. L'EpC no servix per a res. Serviria, això sí, presa seriosament, amb més consciència i amb una càrrega lectiva molt major. No hi ha res a fer: esta és l'autòpsia, crec jo, més real i sincera.
Però, si hi ha quelcom pel que paga la pena lluitar, no és per la defensa d'una matèria d'una hora setmanal. El món no millorarà ni empitjorarà amb això. Cal deixar clar que per a educar a un xiquet fa falta una tribu. Eixos pares que aclamen el dret a educar als seus fills tenen poca raó: els han d'educar, és cert, però al costat dels que realment entenen d'educació, i que no són altres que els professors. La nostra lluita és, primer que res, una lluita contra el «il·lustre forense». Enfront de les amenaces del forense, valentia. Enfront dels pares que eduquen sense llibertat, més EpC. Enfront dels que inculquen menyspreu i odi cap als diferents, ja siga per la seua condició sexual, cultural, religiosa, etc., més filosofia.
Sòcrates va morir amb cicuta per a defendre la filosofia. Els filòsofs, sens dubte, no temem continuar la labor de l'insigne mestre.

Apèndix: (bona) informació sobre EpC

http://filosofilia-filosofilia.blogspot.com

http://profesfiloalicante.blogspot.com/