Buscar

La tercera hora de filosofia

Be, amics i amigues, sembla que hem perdut la primera batalla. Ha acabat el curs i el resultat és, novament, una assignatura menysvalorada amb dues hores només d'assignació setmanal, al nivell de la imprescindible religió catòlica (les capelles buides, però les dues hores d'adoctrinament pagat per tots per la gràcia de Déu continuen insensiblement i resten intocables: ningú no pot amb Satan), i de la nova aportació socialista al progrés cap a millor, ciències del món postmodern (o contemporani, no sé).

Possiblement tampoc no hauríem de sobreestimar el nostre paper en la formació de ciutadans crítics i intel·ligents, això seria el sensat, ser prudents, ponderats, i no suposar que sense nosaltres els alumnes no van a saber pensar per ells mateixos, no van a saber ser crítics -tindre criteri per a les seues decisions- i no ramat manipulable. No, no sigam pretenciosos. Però tampoc neguem que sí proporcionem eines per a pensar millor, per llegir millor, per a suportar la insuportable hipnosi col·lectiva millor sense caure del tot en ella. I si no ho fem, hauríem de fer-ho. I ho farem, amb dues hores, o amb una. Mentre pugam entrar en un institut públic*, ho farem.



Possiblement també per això convé -no és el moment de desvetlar a quins- que com a The Incredible Shrinking Man poc a poc anem desapareguent, poc a poc el nostre status ontològic siga més ridícul, i els nostres crits sonen com a febles susurros.

Religió, Ciencies del món contemporani, tutoria obligatòria en primer i segon (presencial, lectiva). Ho dic clar? Sí: Boromballa.

Així els batxillers són cada vegada més, com ja estava sent més que palés, una extensió de la ESO que era una extensió de la Primària que era una extensió de la Infantil. I no vull exagerar però quasi que m'entren ganes de continuar amb la simbiosi uterina.

La pretensió nostra, la de Iniciativa Filosòfica vull dir, era proposar un canvi de cromos, donat que la redistribució -que no supresió- de les hores de religió era impossible -que ens expliquen per què-, suggerir que la tutoria de primer fóra voluntària per compensar. No s'ha escoltat realment la proposta, sembla. A canvi, optatives redistribuides sense cap criteri pedagògic (l'antropologia de segon a primer, com si resolguera alguna cosa i no, pel contrari, empitjorara el que ja teníem: però és que no tenim cap Ratzinger que ens done divina protecció) i res més.

Conseqüències sense anàlisis profuns (convide seriosament al debat baix estes línies): pèrdua d'hores lectives de filosofia per als alumnes i per als professors (per tant pèrdua de llocs de treball, actuals i futurs); lamentable propedèutica per a la filosofia de segon de bat; pèrdua de status de la matèria entre els alumnes en primer amb el conseqüent resultat, nivell encara pitjor, ambient més difícil a l'aula. I sí, alumnes un poc -encara que siga només un poc- més idiotitzats.

Mentrestant sembla que l'any vinent continua la comèdia de la EPC en anglès amb professors que la impartixen en castellà (o valencià) i que passen per davant en la borsa dels que per antigüitat o mèrits estaven a punt de treballar. Impecable trama.

I nosaltres que farem? Callarem? Abandonarem resignats? Va a ser que no.

* Alguns companys també ho fan en centres privats. El meu reconeixement per a d'ells.

Juan Armenteros
professor de filosofia al IES Joan Fuster (Sueca)

15 comentaris:

Francesc Vera

Potser el model en què van inspirant-se siga aquell de Ferran VII en què s'hi tancaven universitats i s'obrien escoles de tauromàquia.
Contra la política de l'ocurrència, potser només queda la posició de la resistència i això és el que sembla que som cada vegada més: resistents.

Juan Armenteros IES El Saler

Sí, Paco, sí... el pitjor és que ara damunt se suposen legitimats. Això sí és un cercle viciós i no el de Descartes: la ignorància provocada que realimenta el sistema a l'infinit.

Gràcies per participar al debat, amic. I continuem resistint!

Una abraçada

Carmina

Resistirem fins morir. I segurament anem a morir. Reconec que hui veig poques eixides, però està clar que hem d'atacar d'alguna manera. Si tot el que s'ha fet fins ara no ha tingut el resultat desitjat doncs buscarem altres maneres, no?
A vore si arriben propostes al bolg, a vore si reviscolem, a vore com acabem amb eixe model del que parles, Paco.

Salut.

Agustín

És cert que el panorama no anima molt. Em costa acceptar que la filosofia pot desapareixer. La veig imprescindible com l'aigua o l'aire. El que està clar es que no tots la veuen així, i cada vegada és més difícil donar-li el reconeixement que mereix. Com digueu, mentre hi hasca una sola hora de classe, farem tot el que pugam. Però aquest curs, amb les dos horetes setmanals de "Filosofía y Ciudadanía", ha sigut depriment. Costa molt treballar seriosament, i els alumnes estaràn a segon de batxiller sense coneixer el a, e, i, o, u de la filosofia.
Anglés i xinés per a tothom, ciencies postmodernes, tutories (per a "mimar" als alumnes")... Açò és ensenyança o adiestrament? I vaja quin adiestrament! La filosofia fa soroll dins d'un sistema educatiu tan penòs com el nostre. No diré que sigam nosaltres els que farem una societat crítica. Però sí diré almenys intentem que ensenyar a llegir, escriure... i pensar una mica. Però açò no importa socialmente. És obvi que no podem eixir al carrer sense aprendre anglés: la caixera del Consum ja no parla ni valencià. I del xinés, que vaig a dir? A Sueca ja no es parla suecà. A la plaça de l'ajuntament tothom parla xinés.
I diré més: anglés i anglés, matemàtiques, i després de cent anys de hores, hores i hores de classe els nostres alumnes poden composar... un text de 10 ratlles! Quina grandiositat!
Una cosa pot reconfortar. Nosaltres, els professors de filosofia, no sóm mercaders ni mercenaris. Alguns saben vendre molt bé la burra. Ahí tenim -mira que han plorat!- el nou Departament d'Informàtica. Maríes així sí que són la sal de la vida.
Quin horror. És repugnant.

Jose López Gálvez

Escriu en castellà, es de vergüenza la actitud de los i-responsables de la docencia en el gobierno, pero es obvio que ampliar filosofía es enseñar a pensar, a ser independiente a ser individuo...pero los políticos y las religiones quieren ciudadanos y feligreses, es decir seres mudos, sin criterio...en Farenheit 451 de Ray Bradbury ya señala el fin de esos métodos, pero da igual, ellos carecen de memoria, de ética y de principios...justo aspecto que acrecienta el pensar. Por lo tanto hay que resistir, tenéis el apoyo de muchos que no tenemos más fuerza que la testimonial o la de rebeldía. Bien Luchemos por lo imposible, pues la ración de lo posible la c. cada día después de digerirla...algunos, el resto... ciudadanía en ingles y van dos. pero la gente vota lo mismo, ¿entonces?...pues continuar luchando, os deseo suerte y fuerza.

Anònim

Todo mi apoyo y si me permitís un consejo: unidad y resistencia activa, es decir todos juntos y actuando con la contundencia necesaria para salir en la sección de sucesos de la prensa, no solo en la de educación. Abrazos. Andrés.

Juan Armenteros IES El Saler

Gràcies ojo atento i Andrés pel vostre recolzament. Espere que no deixeu de passar-vos per ací i comentar sempre que vos vinga en gana les entrades noves o antigues.

La cosa està ben difícil, crec que donat que no tenim cap influència immediata en els vots, ni cap capacitat mobilitzadora significativa, hem d'aprendre, i és un nou aprenentatge como difondre la informació -i també la opinió- de manera eficaç i ràpida. Ara internet ho permet.

Quan comence a ser molest, potser canvie alguna cosa. De moment estem a les catacumbes.

Salutacions,

Juan

Alex

Lo greu de veritat és lo de la psicopedagogia. Encara no m'ho crec.
A bada d'això, crec que no ha eixit res en EL PAíS ni ha dit res el Woyoming de que ZP/Zerolo/Pajín/etc. tenen dues hores de religió al Batxillerat però veuen impassibles com es retalla la Filosofia sense fer res. Espere impacient.

Enric Senabre

Deixar la filosofia en dues hores és una aberració, com ho seria deixar la llengua, la història o les matemàtiques. No és pot donar una assignatura en condicions amb aquesta càrrega lectiva, i és un error retallar els currículums en assignatures estanc i cada vegada més reduides. Però, companys, hem de reconeixer que no som imprescindibles, que ens falta visió de conjunt de l'educació (a nosaltres, els filòsofs, que pensem en general), que no som els únics que ensenyem a pensar (per sort!). No podem despotricar contínuament sobre l'educació en general, sobre la disminució de nivells, sobre la ignorància de l'alumnat. Ja està bé. La filosofia te un lloc dins d'una educació de qualitat, crítica i compromesa. I nosaltres lluitem per això, colze amb colze, amb altres mestres. I només demanem poder fer la nostra faena en condicions. Per això exigim una càrrega horària digna, amb la qual poder treballar.

Juan Armenteros IES El Saler

Espere, Enric, que no hages entés la meua diatriba com llisc entre línies al teu comentari. L'ensenyament crític i de qualitat és el que demane, òbviament. Això és un objectiu bàsicament impossible quan anem baixant la pendent de l'infantilisme crònic.

A això em referia.

En estos moments, lo únic que veig possible per a que ens escolten, i no veig cap altra via, és arribar a ser molestos. Que tingam raons o no és indiferent. Voluntat de poder.

Salut!

Enric Senabre

No, Juan, el teu comentari va en la mateixa línia del que jo pense, però altres comentaris... no els entenc.
I potser sí, amb aquesta gent les raons no van enlloc, però tampoc tenim poder, ni real ni de pressió, aleshores ho tenim fotut.

Juan Armenteros IES El Saler

Enric, no en tenim, però podem aconseguir. Informació és poder. I la informació viatja -gratis- a la velocitat de la llum. El problema és conseguir que destaque entre tant de soroll. Gestalt pura.

Unknown

Aberración. Muchas veces escrita y leida, pero no encuentro otra palabra que defina mejor a este embrollo de estupidez y "delincuencia". País laico: dos horas de religión católica semanales. Eso es un delito.
Recortar las horas en la asignatura de filosofía es un delito mayor aún. Ya no dan opción a que los alumnos tengan la posibilidad de "aprender" más allá de lo que ven bajo su gorra, de las llamadas "areas instrumentales". Quédate ahí, quédate quieto y déjate llevar. No cuestiones nada ni a nadie. Y sólo falta que le pongan las orejeras como a los burros, para que sigan el camino "correcto". Pues no. Yo no quiero eso para mi hijo, ni tampoco lo quiere él. Aquí estaremos porque "somos". Un beso
P.D. Es cierto que no todo el peso de la "educación crítica" recae sobre esta asignatura, pero es innegable que es indispensable.

Juan Armenteros IES El Saler

Gràcies, Trini, pel teu comentari! Totalment d'acord, encara que, clar, no estem a un estat laic, com demostra el que tu mateix exposes. Amb l'excusa de que és 'aconfesional', i no laic, se'ns cola el catecisme a les aules públiques.
I la EPC en un anglés sospitosament paregut al valencià. I els professors contractats d'EPC, temerosos, avisant als alumnes "no digau que la donem en valencià, que si ho digueu, l'hauré de fer en anglés"... Fem.

I un bes per a tu :)

Unknown

Has escrit una paraula que es pot transformar fàcilment en altra: "Fem" o "Fem...........i farem ....."
Ànims!