Be, amics i amigues, sembla que hem perdut la primera batalla. Ha acabat el curs i el resultat és, novament, una assignatura menysvalorada amb dues hores només d'assignació setmanal, al nivell de la imprescindible religió catòlica (les capelles buides, però les dues hores d'adoctrinament pagat per tots per la gràcia de Déu continuen insensiblement i resten intocables: ningú no pot amb Satan), i de la nova aportació socialista al progrés cap a millor, ciències del món
postmodern (o contemporani, no sé).
Possiblement tampoc no hauríem de sobreestimar el nostre paper en la formació de ciutadans crítics i intel·ligents, això seria el sensat, ser prudents, ponderats, i no suposar que sense nosaltres els alumnes no van a saber pensar per ells mateixos, no van a saber ser crítics -tindre criteri per a les seues decisions- i no ramat manipulable. No, no sigam pretenciosos. Però tampoc neguem que sí proporcionem eines per a pensar millor, per llegir millor, per a suportar la insuportable hipnosi col·lectiva millor sense caure del tot en ella.
I si no ho fem, hauríem de fer-ho. I ho farem, amb dues hores, o amb una. Mentre pugam entrar en un institut públic*, ho farem.
Possiblement també per això convé -no és el moment de desvetlar a quins- que com a
The Incredible Shrinking Man poc a poc anem desapareguent, poc a poc el nostre status ontològic siga més ridícul, i els nostres crits sonen com a febles susurros.
Religió, Ciencies del món contemporani, tutoria obligatòria en primer i segon (presencial, lectiva). Ho dic clar? Sí: Boromballa.
Així els batxillers són cada vegada més, com ja estava sent més que palés, una extensió de la ESO que era una extensió de la Primària que era una extensió de la Infantil. I no vull exagerar però quasi que m'entren ganes de continuar amb la simbiosi uterina.
La pretensió nostra, la de
Iniciativa Filosòfica vull dir, era proposar un canvi de cromos, donat que la redistribució -que no supresió- de les hores de religió era impossible -que ens expliquen per què-, suggerir que la tutoria de primer fóra voluntària per compensar. No s'ha escoltat realment la proposta, sembla. A canvi, optatives redistribuides sense cap criteri pedagògic (l'antropologia de segon a primer, com si resolguera alguna cosa i no, pel contrari, empitjorara el que ja teníem: però és que no tenim cap Ratzinger que ens done divina protecció) i res més.
Conseqüències sense anàlisis profuns (convide seriosament al
debat baix estes línies): pèrdua d'hores lectives de filosofia per als alumnes i per als professors (per tant pèrdua de llocs de treball, actuals i futurs);
lamentable propedèutica per a la filosofia de segon de bat; pèrdua de status de la matèria entre els alumnes en primer amb el conseqüent resultat, nivell encara pitjor, ambient més difícil a l'aula. I sí, alumnes un poc -encara que siga només un poc- més idiotitzats.
Mentrestant sembla que l'any vinent continua la comèdia de la EPC
en anglès amb professors que la impartixen en castellà (o valencià) i que passen per davant en la borsa dels que per antigüitat o mèrits estaven a punt de treballar. Impecable trama.
I nosaltres que farem? Callarem? Abandonarem resignats?
Va a ser que no.* Alguns companys també ho fan en centres privats. El meu reconeixement per a d'ells.
Juan Armenteros
professor de filosofia al IES Joan Fuster (Sueca)
.jpg)
